2016.06.04 - CPValira entrenant a Ponts

Al BLOG vas!

Som 3 palistes del CPValira.  Avui ens hem trobat a Ponts per palejar una estona.  A les 10 estic esmorzant a la Fonda Cadi, quan arriba en Robert.  Junts fem un mos i quan ja marxem, arriba Gaspar.

Abans de les 11 ja estem a l'aigua.

 

El cel està rúfol, i baixa força aigua pel canal, però el nivell a baixat mes de 20cm des de els ultim dies, però l'aigua baixa bé.

Comencem fent portes a la part de d'alt i anem baixant.  Robert, que primer està una mica fred, en poca estona ja començà a anar mes "suelto".

A mitja baixada ens trobem a Felip i amb ell fem algunes maniobres i continuem cap a baix.

Un cop a baix, Robert vol quedar-se, però la por al que escriure al BLOG fa que s'animi a fer la segona baixada.

La sessió acaba després del segon descens.  Jo em canvio ràpidament per que he rebut un missatge de la feina i tinc que tornar veloç.

Un bon dia d'aigua, uns bons companys de pala i un final a la feina, per tot el demès ...

Ens veurem a l'aigua

per cert,

Nosaltres palegem tot l'any

2015.02.16 - Matrix a Vilanova

Entre onades i caramels

Si no hi ha riu, tindre que anar al mar.  He arribat a quarts d’una a Vilanova.  En arribar-hi, el primer que he vist, es que la vila viu intensament el Carnestoltes.Es carrers encara plens de les restes de les rues del cap de setmana, una munior de caramels per terra que fins i tot feien que la furgoneta es quedes enganxada a l’asfalt.

Avui porto un caiac d’eslalom, un Vajda Matrix que a l’epera del bateig formal d’en Marc jo li dic Matrix.  Abans de la una ja soc a l’aigua.  Entro a l’esquerra de la Pasifae, allí les onades venen bastant endreçades i malgrat que no son gaire altes, durant una hora puc anar fent algunes bones surfejades.

 

Cap al final ja li vaig agafant el “tranquillo” a aquest caiac quan surfegem les onades.

De fotos en faig poques, estic jo sol a l’aigua, i vull aprofitar la sessió per per conèixer el meu caiac.

En sortir faig 4 fotos, en sentit literal, per donar una mica de color a aquesta entrada del BLOG. 

 

Desprès, he anat a dinar al Pika/Tapa, un xató força bó, i desprès ja cap a casa.

El punt d'historia ve per la llegenda de la Pasifae, que fou, segons la mitologia,  una filla d'Helios, i al igual que els seus germans tenia poders, bé, era una fetillera, o una bruixa (depèn dels anys de matrimoni).

Va casar amb el rei Minos de Creta, i desprès d'alguns daltabaixos amb els Deus de l'Olymp i amb el seu marit, que li va ser bastant infidel, va engendrar, amb un brau, un fill anomenat Minotaure.

Com continua la historia ho deixarem per mes endavant.

Ens veurem a l'aigua!

per cert, 

Nosaltres també palegem tot l'any

2014.05.01 - Primer descens per la Noguera

un descens, Zero esquimos

La primera idea era baixar amb la gent de KayakSort, però desprès de parlar amb l'Oriol, en Grumpy i jo vam decidir que com que era el primer descens i per en Grumpy el primer contacte amb l'aigua del any, baixaríem amb la Rafting Co.  i dit i fet.

Ahir vam acabar de carregar els caiacs a les 22.00 i jo desprès encara vaig anar a la feina.  Avui a les 10.15 ja estàvem a Sort i 30 minuts mes tard ja estàvem a Llavorsi preparant-nos per baixar.

En Grumpy esta tens i jo també, però els dos amb moltes MOLTES ganes de començar. 

Sortim, ja estem navegant per la Noguera, en els primers moments tant ell com jo tensos com un fus.  

 

El dia es assoleiat, i amb l'Edu anem provant maniobres bàsiques, canteig, alguna contra, en fi comencem a navegar.

En arribar a la rentadora ens aturem per veure quina serà la nostra línia

     

desprès la intantarem seguir amb mes o menys fortuna, jo acabo anant una mica mes a la dreta del previst, però l'Edu dona per bona la baixada. 

Ens recuperem, bé jo em recupero, l'Edu no ho necessita i en Grumpy sembla molt sencer, i continuem el descens.  Arribarem a "Muleta" allí comença el 4 llarg amb tots el seus ràpids.

   

Després de cada tram ens aturem i jo vaig recuperant-me.   En Grumpy i jo estem disfrutant, ell comenta i jo ho subscric que 

"Un dia com avui amb un guia com l'Edu ens fa avançar 15 dies"

Continuem cap avall, mes ràpids, mes onades, mes sensacions.

   

   

Alguna enganxada en un rull, però encara em queden bones practiques dels cursets de FreeStyle a Millau i Sort, i me'n surto prou bé.

La baixada acaba a Sort, cap bolcada, cap esquimo, jo ben baldat però tant el Grumpy com jo amb MOLT bones sensacions, i com cada any hem constatat que la Noguera ha canviat força.

Ara tindrem que repetir-ho per tornar a coneixer-la

Moltes gracies a en Grumpy per la companyia i a l'Edu pel guiatge i

ENS VEUREM A L'AIGUA!

per cert, 

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

2014.04.18 - A Ponts, competició i entreno

L’aigua del riu està encara molt, molt freda

He arribat a Ponts abans d’un quart de nou i m’he posat a treballar amb uns companys per preparar l’infraestructura pel programa ETER del Nàutic Mig Segre.  La temperatura és baixa, el termòmetre de la furgoneta marca 7 graus.

El dia està una mica rúfol, però les previsions diuen que acabarà sortint el sol

Veig molta gent coneguda, fa il·lusió aquesta festa del caiac amb tanta gent jove participant-hi, ja m’agradaria que en les competicions al mar tinguéssim tanta gent jove participant-hi.

       

En menys de dos hores començarà la competició.  El sol ja llueix i ha trencat totes les boires matineres.  Molts joves baixant pel canal, jugant, i gaudint , amb l’aigua. Vull destacar, una colla d’andorrans i andorranes, alguns venezolans, gent de Korea que entrena en Litus, gent de Donosti, i Galicia i Portugal, i com no la gent del Cadí i del Nàutic Mig Segre, la Segre’s Cup ja ha esdenvingut una prova internacional.

L’organització impecable, com sempre, el Nàutic Mig Segre ofereix el millor a tots els participants i assistents.

La prova comença i els problemes tècnics es van sol·lucionant, i , els palistes baixen pel canal, i els arbitres avaluen cadasq’un dels descensos, una dècima de segon, pot fer que un d’aquests jove triomfi, l’altre no fracassa, pero ara haurà de millorar.

El descens és molt tècnic, hi han portes de pas quasi alineades i separades per l’ample del canal seguides per una porta de remonte.  La primera s’ha de pasar quasi d’esquena, sobretot en les categories de canoa, C1 i C2, en caiac la maniobra és menys exigent, però també s’ha de fer de forma molt precisa.

               

És una imatge molt plàstica veure ha aquests joves passant per aquestes portes, la concentració, la precissió al posar la pala, el punt de velocitat precis per ,sense perdre velocitat, pasar per cadasq’una de les portes sense penalitzar.

   

En acabar la prova, ajudo a recollir, i faig un moç amb la gent del Nàutic Mig Segre.   Fa un sol espectacular.   És una llastima que en Toni i la resta de la gent del club, hagin tret els números de les portes, per que a mi m’hagues agradat provar de pasar per les portes amb el Recon.

Son les quatre de la tarda i jo entro a l’aigua amb el meu caiac.  Hi han tres o quatre pescadors pel canal, però s’aparten a mesura que passo, aixó no és massa habitual.  Jo m’aturo per deixar que un pescador recuperi el peix que acaba de picar.  Avui estic content, tots podem compartir el riu, únicament hem de respectar unes petites normes de convivència, en definitiva normes de sentit comú. 

He provat de pasar per les portes 14, 15 i 16 amb el Recon, com si aquest fos una piragua d’eslalom, la veritat és que no és facil, al cap em venen les clases d’en Marc, “ANTICIPACIÓ!!” i després d’un parell d’intents fallits i de recordar com les pasaven els palistes del matí,  la maniobra comença a sortir-me de forma acceptable.

En el primer descens he estat 45 minuts, i en el segon uns 40 minuts, però en el segon les meves maniobres van sortint millor, més precises i amb un punt més de velocitat.   Després de repetir i repetir i repetir i repetir les maniobres.  Abans de sortir de l’aigua, faig tres esquimos per la dreta i tres per l’esquerra, he fet un descobriment, l’aigua encara és MOLT freda, pero que molt molt molt FREDA.

Són gairebé les 6 de la tarda i jo em canvió i ja marxo cap a casa he gaudit d’un gran dia de caiac, pero també he acabat ben valdat, i ara el meu coll està una mica resentit per la fredor de l’aigua.

ENS VEUREM A L'AIGUA!

per cert, 

NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY