Que lluny arriba el soroll
Avui amb el meu fill hem decidit anar cap a les Medes. Aquesta és una sortida que fem cada any. Ell navegarà amb el TideRace Xtra i jo amb el Sipre Tintorera.
Ja son les 11 i en pocs minuts en Bernat i jo estarem navegant cap a les Medes.
Quasi no bufa el vent, el mar esta ben pla i naveguem lleugers. En passar davant del Camping, ja estem a mes de 500 metres de la costa, però es poden sentir els crits de la munior de gent que està a la platja “rostin-se” al sol. Que lluny arriba el soroll dels que trenquen la quietud de les platges a l’estiu.
Un cop arribats a la Meda, la segona illa pel que fa al tamany, desembarquem i ens banyem una mica. Es una zona idíl·lica, no hi ha gent, be a la platgeta, però les illes estan envoltades de vaixells fondejats a les boies.
He dit que no hi ha gent i us he enganyat, poc a poc i ja passat el migdia arriben 2 caiacs Necky i 2 sit-on-top amb 4 persones mes, la nostra platgeta idíl·lica està ara ocupada. També arriben els nautilus des de l’Estartit. Potser ha arribat el moment de tornar a casa, la pau a la Meda, i també a les Medes, s’ha acabat.
De tornada ens trobem que bufa xaloc, tornem a tenir de cara el vent. En Bernat comenta que el pròxim dia sortim a favor del vent i així al menys gaudirem d’un tram amb el vent a favor.
Gràcies al Bernat per la companyia i per una bona jornada de pala.
