Uns dies molt intensos d’aprenentatge
El curs va començar el dimarts 5 de maig amb la prova d’accés a la piscina d’Encamp. Ens presentem en Joan, en Pablo, en Josep M, La Carla, i jo, i com monitors en Lluis i en Francesc.
L’evaluació acaba amb en Joan tocant un pal, i ho compensa fent una pila d’esquimos.
El divendres 8 de maig comencem amb una bona colla d’hores de teoria, que continuen dissabte. La sessió hauria de començar a les 9 però en Joan arriba a 2 quarts de 10. Desprès de 4 horetes de teoria amb en Lluis parlant, i comentant anècdotes, anem a dinar a un bar de la plaça i per la tarde reprenen la sessió de teoria, que dur ha estat per a tots fer classes desprès de dinar, jo ja ho havia oblidat.
Diumenge hem quedat a les 9 al Parc del Segre, en Joan arriba mes tard, comença a ser un costum. Comencem amb un parell d’hores de teoria, i continuem amb un parell o mes d’hores en la tolla. Amb en Lluis i en Francesc, comencem treballant el pujar i baixar del caiac per continuar amb mes de 2 hores de treball específic a la tolla. Allí en Lluis comenta que palegem malament, que anem massa encongits sobre el caiac i comencem a treballar això per intentar millorar la nostra posició i el nostre equilibri.
Treballem la palada circular, amb amplitud de moviments, amb rotació de cintura, alineant les espatlles a la linea de proa-popa del caiac, a partir d’aqui el treball de l’equilibri, desplaçant el centre de massa cap a munt aixecant els braços. Una anècdota del matí la marca en Felip que li demana amb veu de nen si en Rafel pot baixar amb ell el canal d’aigües braves i en Lluis, molt serio i en el paper de mestre, li diu que no, en Felip marxa amb el cap clot tot dient que ja ens veurem un altre dia, l’altra anècdota, és el rescat fallit d’un caiac sense flotadors i completament enfonsat a l’aigua.
Després de dinar, fem una mica mes d’una hora de teoria per tornar ràpidament a l’aigua. Ara remuntem el canal fins a la zona d'abans del pont, allí repetir els exercicis del matí amb corrent. Remuntem fins l’entrada d’aigua del canal, alli el corrent és mes fort, i el Pablo i la Carla es queden passat el pont sense poder remuntar.
Els exercicics, a la part alta del canal, els intentem fer en Josep M en Joan i jo amb més pena que gloria, pero encara estem aprenent.
La pròxima sessió la planegem per dimecres 13 a les 18.00 a Arfa. Un día gloriós, la Carla baixa el ràpid a peu i la resta, en Joan, en Pablo en Josep M i jo l’intentem passar amb mes o menys pena, o gloria. En Joan baixa massa l’esquerra però passa sense problemes, el segueix en Pablo que fa la primera nedada, desprès baixo jo també massa l’esquerra i acabo amb un esquimo al corrent i finalment en Josep M per la dreta que ni es mulla la cara.
Comencem a treballar, i aquest dimecres destaquem 2 anècdotes, la primera son les bolcades d’en Pablo i la segona és que jo m’encallo remuntant un rull que hi ha, i no una ni 2 ni 3, si no una pila de vegades.
La propera sessió la farem a Arfa el divendres a les 18.00. No comencem fins a les 19.00, jo començo mort de cansament, tanta aigua concentrada en pocs dies m’ha deixat completament esgotat. Avui som en Lluis com monitor i en Joan en Josep M en Pablo i jo com alumnes. Jo embarco tard, avui em costa mourem, i encara ens queden 2 dies mes de treball.
Continuem treballant als mateixos 200m del riu Segre al seu pas per Arfa. Avui remuntar el rull hem costa menys i en Pablo bolca molt menys també, la sessió segueix sent molt dura i en Josep M sembla que li han posat piles noves, no para, no se qui es cansarà abans, si en Lluis fent classe o en Josep M fent i repetint els moviments?.
El cap de setmana comença el dissabte a les 9.00 al parc del Segre on farem una mica mes de teoria. Com ja es un habitual en Joan arriba tard, es un home de nits, i això te merit amb la tralla que ens fot en Lluis. Avui som 4 alumnes, en Joan, en Pablo en Josep M i jo mateix, falta la Carla. Desprès de la teoria de rigor anem cap a Arfa a palejar. Jo soc l’ultim en entrar a l’aigua, també comença a ser un costum. Avui som 3 a baixar el rull en Joan que baixa el primer, jo que baixo per la dreta i en Josep M que em segueix. Ningú volcà, jo he passat per la dreta, com en Josep M.
Tornem als nostres 200m de riu Segre on en Lluis comença a educar-nos en el paleig i les maniobres, dic educar-nos però podria dir matxacar-nos. Sobre les 13.30 anem a dinar al xino de la Seu i desprès de dinar fem un santornemi. Jo acabo el dia en estat catatònic, i demà més. Avui tenim sort i els caiacs es queden a dormir a Arfa, el bar d’alli comença a tenir mes vida.
Ara ja es diumenge, jo m’aixeco mort del llit, i quan en Josep M em recull casi em sembla impossible que pugui tornar al riu. Avui tornem a ser 4 els alumnes, la Carla tampoc ha vingut. Comencem amb un parell d’hores de teoria, sortegem les preguntes del examen entre els 4 que hi som i després tornem als nostres 200m de riu Segre a Arfa. En Lluis comença a explicar-nos les maniobres. Jo únicament aguanto fins l’hora de dinar, però en Josep M continua i continua i continua i continua i .… Aquesta lluita entre el profe que ensenya i l’alumne que aprèn sembla no tenir fi. Jo la setmana vinent compraré les mateixes piles que gasta el “Duracell” Josep M.
Dinem al bar del camp d’Arfa i continuem per la tarda. Farem el pas de l’Australia, bé el farà en Joan, nosaltres ens ho mirarem.
Comencem amb la preparació, i la lectura del riu, desprès en Joan es llença pel pas. En Josep M i en Francesc fan la seguretat i jo faig la filmació. En Joan passa bé. Després ell i en Pablo continuaran el descens fins arribar a Arfa.
Arribem a Arfa i continuem els entrenaments amb en Lluis. Jo, tot just fer la primera maniobra, em lesiono en el colze esquerra, i surto de l’aigua. Seguiré la classe d’en Lluis amb en Joan i en “Duracell” Josep M fins que aquest ultim se l’hi acabin les piles. En Pablo em posa gel al colze i millora força.
A les 8.00 de la tarde marxem cap a Andorra, ara ja únicament queda fer l’examen el proper dimecres a les 19.00.
Vet aquí un gos,
vet aquí un gat,
i aquest relat
ha acabat
