Quan el caiac no és el mes important.
Avui únicament som 3 que farem la sortida Kaynòmica., la Pilar no ha pogut venir per coses que ara estan passant a Andorra. Som l’Anita, en Txus i jo, i ens trobem a les 10 a casa seva a Cambrils.
En Txus que coneix la zona, ens aconsella anar a La Mora donat que bufa vent de l’oest i hem d’evitar trobar-nos amb la Mary Popins, ja sabeu que sol apareixer quan bufa aquest vent. Uns 15 minuts mes tard ja hi som.
Descarreguem els caiacs a prop d’un restaurant anomenat MoraBar, serà quelcom premonitori? no ho se i ara és poc important.
El dia és clar, no fa massa vent, i en 30 minuts carreguem els caiacs i ja hi som a l’aigua. Ara en Txus, que fa de guia ens porta direcció nord.
Entrem en algunes covetes, i després de palejar uns 30 minuts arribem al castell de Tamarit.
En arribar al Castell de Tamarit, en Txus m’ensenya el pas que hi ha per sota de la pedra de la Jovera que separa la caleta de la platja d’Altafulla, i malgrat i ha una mica de mar de fons, hi podem entrar i passar. Entrem de nord a sud, i s’ha de passar d’un en un per que el lloc es força angost.
Sobre Altafulla es diu qué
Antigament hi havia tantes bruixes al poble d'Altafulla que més d'un, en casar-se, ho feia amb alguna d’elles. Això li va passar a un pagès de la contrada. El bon home, al poc temps de casat, va descobrir que la seva dona s'escapolia totes les nits a casa de la que tenia més fama, la Xoxona.
Una d'aquestes nits la va seguir i va comprovà que les seves temences eren reals. Ell l'esperà darrere la porta i li donà una gran pallissa, sense que ella se'n sentís gens.
Veient que les pallisses no donaven cap resultat, ho va consultà amb el remeir del poble. Aquest li digué: "Una nit de lluna plena, quan surti la teva dona, segueix-la i quan es trobi en un lloc on la lluna li toqui de ple, pega-li fort amb una vara de freixe.
El pagés aixì ho va fer, cosa que va provocar grans crits a la bruixa. El remei fou tan saludable que mai més la seva dona no va tenir ganes de sortir, ni de tenir contactes amb les altres companyes del poble.
Continuem cap al nord i entrem en una cova que te un fons meravellós de sorra. Jo desembarco i faig algunes fotos que acompanyen el relat.
Després ja marxem en direcció sud, amb el vent de cara, volem dinar a la platja de Waikiki. Alli desembarquem i preparem la part nòmica de la sortida.
En Txus ha preparat una escalivada que calenta en una paella, i porta també unes anxoves. L’Anita ha portat un vi, un CVNE que obrim de males maneres, es el que te quan un s’olblida del obridor, pa llescat i tomàquet i un bon formatge. Jo porto uns bunyols de vent, unes freses i nata.
Dinem, bevem, brindem, mengem, i gaudim del moment. En Txus millora els bunyols afegint-lis nata. Jo acabo ben tip i l’Anita i en Txus, també. Al final cauen 4 gotes i nosaltres ens posem a recollir-ho tot, no hem de deixar rastres del nostre pas.
Tornem a la platja de la Mora, ara de tornada, tornem a tenir el vent de cara, és el sinó del caiaquista.
Desembarquem i carreguem els caiacs als cotxes, i el cafè final el fem al MoraBar.
Graciàs a l’Anita i en Txus per la companyia i pel dinar.
Algunes dades de interès (o no)
- Distancia palejada: 13,82 Km
- Esquimos: 1 (Gitano)
