2015.07.22 - Fins la cova de l’infern

amb Dora, l'exploradora.

En Xavi m’havia dit que el meu caiac ja estava reparat, i naturalment era veritat. Jo vaig parlar amb en Quico per fer la sortida de Banyuls a Llançà però la previsió meteorològica va desaconsellar la sortida, i la van canviar per una sortida de Port Lligat fins a la cova de l'infern.

La sortida jo ja l’havia fet, però per a mi era un excel·lent sortida per veure si també avui em marejo com amb els pagaies.

Abans de les 10 ja estem a Port Lligat i llestos per embarcar. El dia esta una mica tapat, i la temperatura no és massa alta. Jo estivo una muda i un paravent en un tambucho, per si comença a ploure i acaben tenint fred.

Després d’escalfar embarquem i comencem a palejar. El mar, ben pla, tot fa preveure una sortida plàcida. Jo vaig “roquejant”, continuo ratllant el casc del meu caiac, en Xavi tindrà mes feina aviat.

   

Avancem lentament buscant els freus, i anem observant els costers, encarà hi ha restes de construccions amb “perdrà seca”. Una pedra seca molt característica per la quantitat de pissarra que hi ha.

   

Quan el cap de creus es fa més feréstec, comencem a observar aquelles cingleres, més antigues que el temps, que van néixer quan la terra era Pangea i al voltant del qual ha nascut un país. Uns espenyadors que contenen restes del magma més profund de la terra, que han estat treballats per tots els vents del món i per un mar que durant edats estel·lars, per acabar oferint la visió d’unes escultures úniques, irrepetibles, i meravelloses.

   

Navegar per aquestes aigües del mar d’avall, és sempre meravellós i especial, cada sortida és diferent. En aquestes sortides, el caiac és únicament un medi per gaudir de l'espectacle que ens ofereix la natura.

Ja sobre l'una arribem a la cova de l’infern, entrem i jo surto del caiac per poder fer algunes fotos dels meus companys. El mar segueix molt pla i això permet que tots puguem entrar.

   

Dora, l'exploradora

       

En sortir de la cova de l’infern anem cap a cala Jugadora. El nom d’aquesta cala ve pel fet que en ser aquesta la darrera cala del Cap de Creus, quan entrava la tramuntana, els pescadors es refugiaven allí, i aprofitaven per jugar llargues partides de cartes, mentre esperaven que el vent perdés la seva força.

          

Dinem i ens banyem a la Cala Jugadora. Hi ha gent que primer es banya, jo no, en aquests moments estic afamat i primer menjo. Uns companys porten una bóta de vi i faig un tast, és bo el vi, i encarà és fresc.

Em refugio amb el grup a l’ombra d’un ginebró, el sol i el vent han anat trencat els núvols i ara fa més calor que quan hem sortit.

Al voltant de les 4 de la tarda, sortim tots plegats cap a Portlligat. Ha estat una sortida en la qual jo m’he trobat molt còmode, i he gaudit d’una bona companyia. Moltes gràcies a tots i totes.

   

A continuació us deixo el mapa del recorregut que vam fer i amb algunes dades d'interes

Per acabar un ENLLAÇ a tot l'album de fotos

2015.07.22 - Fins la cova de l'infern

Ens veurem a l'aigua!

per cert,

Nosaltres també palegem tot l'any

2013.03.23,24,25 - V Symposium Pagaia

Palejant al mar amb els millors 

En un meravellós indret de la costa brava, just al nord del cap de Creus, Llança ha esdevingut un altre cop la capital del caiac de mar al mediterrani.

Com cada 2 anys, els companys de Pagaia organitzen una concentració de 3 dies en la que bona part del bo i millor del caiac de mar es dona cita a Llançà.  Jo aquest cop únicament hi he pogut estar 2 dies, coses de la feina, però han estat 2 dies magnífics i gaudint amb l'aprenentatge amb els millors.

 

Quan he arribat, a quarts de 8 del mati, la visió ha estat impressionant,  mes de 150 palistes, 35 o mes monitors, i una pila de caiacs, una visió plena de color i força, les imatges que us presento son una petita mostra del que vaig veure.

Desprès ens han fet una presentació del que serien els tallers i els monitors o guies

He de fer un agraïment especial a en Jose, (El sr president) per que si no es per ell em quedo fora i avui ho estaria lamentant, 

moltes gracies Jose. 

Ara vull parlar del que he viscut, hi havien una pila de tallers, amb pala groenlandesa (palillo pels amics) amb pala normal i amb pala wing.  Jo he fet únicament un parell de tallers, el primer de 5 hores, ha servit per recordar les maniobres bàsiques de paleig, recolzaments, girs, palades de tracció, ....   El monitors han estat en Pau i en Trenk, a en Pau ja el coneixia, va ser de les primeres persones en introduïrme en el mon del caiac, i en Trenk és, us ho puc assegurar, un gran monitor, mol tècnic, amb recorda una mica a un monitor que vaig tenir a la piscina i que encara de tant en tant em dona algun taller.

 

 

La sessió ha sigut llarga, hem tingut una mica de vent, una mica d'onades, i un dia una mica rúfol, malgrat això tota la gent que hi hem participat, hem gaudit de les lliçons de 2 grans palistes, una bona sessió d'aprenentatge i refresc de les coses que havíem après i ara ja no recordàvem.  

         

Els recolçaments forçats han fet que mes d'un i mes de dos i , be casi tots acabesim a l'aigua amb mes o menys fortuna a l'hora de fer l'esquimo.


Ara quan surti a palejar, he de enrecordar-me de

• Sentir el caiac com una prolongació del meu cos.  En la mitologia grega teníem el centaures, que eren meitat home i meitat cavalls, nosaltres hem de ser els centaures del mar, meitat home meitat caiac.
• Quan palegem, no es la pala la que s'acosta a nosaltres, és el caiac el que es desplaça cap a la pala.  

Aquestes 2 normes bàsiques faran que el nostre paleig sigui mes lleuger, i suau i eficient, sobre tot eficient.  En resum, Palejar conscient. 

El segon taller, amb en Hugues, ha estat un taller mixte, hem treballat la fibra, en la construcció d'una pala wing (cullera) i despres hem practicar el remar amb aquest tipus de pala.

Hem començat treballant la fibra, veient com es prepara un motllo per treballar-hi. Hem vist els components, la fibra de vidre, la fibra de carboni, l'epoxi, el silice, etc. i després ens hem posat a treballar.

   

Quines coses he de recordar d'aquest taller:

• Encerar 6 vegades els motllos (bé, si no son 6 i son 4 ja esta bé)
• Ser molt precisos amb les barreges del epoxi.
• La temperatura per que l'epoxi fragüi és de 17º o mes.
• Per fer un acabat mate a mb el epoxi, o reomplir, cal barrejar epoxi amb silice (blanc)
• L'epoxi es remou MAI ES SACSEJA
• sobretot i molt important teballar en un espai NET i molt VENTILAT

amb aquestes regles una reparació, una peça nova, .. haurien de ser facils de fer.

Despres amb en Hugues hem surtit a paljar amb una pala wing (cullera) i ell ens ha ant polit la tècnica, cosa molt d'agraïr, per que palejar amb aquet tipus de pala, es quelcom molt diferent.

 

Avui el dia ha estat mes divertit, hi havien mes onadetes i si anavem prou rapid podiem surfejar alguna, i amb les pales wing, realment es corre bastant.  He d'agraïr a en Hugues que en permetes provar la seva pala, una pala petita amb la que m'he sentit molt comode. 

Hem dinat al pasadis de l'entrada del club pagaia i de la botiga SK Kayak, plovia a bots i barrals, pero no tot era negatiu, hem pogut desalar els equips amb l'aigua de pluja.

Una imatge que m'ha quedat molt simpatica d'aquest sympo és 

com va dir aquell entrenador del Barça "No hay que desir nada mas".

Finalment, ja era hora deuen pensar els que hem llegeixin i hagin arribat fins aqui, un agraïment a tots els companys dels tallers, monitors i guies per haver pogut palejar amb ells, i a l'organització per un excel·lent treball i dedicació amb detalls tant agraits, com servir una mica de caldo Aneto després de les sortides

a tots MOLTES GRACIES

Ens veurem a l'aigua!

per cert,
Nosaltres també palegem tot l'any