dilluns, 4 de setembre de 2017

2017.09.04 - El "profe"

Un estudiant que fa de “profe”, que diran al institut?

Aquest diumenge vaig assistir a una classe que impartia com a professor el Ferran. La veritat és que vaig gaudir molt veien com el "profe" anava explicant, corregint, i tornant a explicar de diferent manera les distintes maniobres al riu. 

La classe, sense aula, va ser molt amena, i va mantenir enganxats als alumnes.


El Joan, el Xavi i el Samu se l'escoltaven i anaven intentant els diferents exercicis.  El Xavi el vaig conèixer fa uns anys al Marroc,  baixant el riu Ahansal.  Han passat alguns anys, però potser el trobeu en alguna foto.





L'última part del curs va ser fer un descens pel canal. En Joan que tenia més calor que els altres va perdre un parell de banys, els altres 2 van arribar eixuts al final.

 


Xavi, l'heu trobat a les fotos de Marroc?

 


Bé pel Ferran, bé pels alumnes. Als alumnes únicament dir-vos que cal anar repetint, i finalment arriba un dia que, "ostres tu!" he baixat fent el que volia, o quasi!.



ENS VEUREM A L'AIGUA!
PER CERT,
NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

dijous, 31 d’agost de 2017

2017 - Junior&U23 Canoe Slalom European Championships (i 2)

Laia Sorribes campiona d'Europa Junior en Caiac


Avui, al blog de Kayak Andorra vull continuar retent un homenatge als joves que porten la seva afició al piragüisme molt lluny. Està clar que persones com la Laia Sorribes han d'estar dotades per l'esport, però no puc deixar de pensar en un parell de frases atribuïdes a Albert Einstein:

«Si A és l'èxit en la vida, llavors A = X + Y + Z
On X és el treball,Y és el plaer i Z és mantenir la boca tancada».


«Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, 
l'electricitat i l'energia atòmica: 
la voluntat».

Però també és important fer esment que el piragüisme, malgrat ser un esport individual, requereix un bon equip darrere, un equip de companys, amics, entrenadors, pares i familiars que els puguin ajudar quan arriben les lesions, les malalties o els moments de defalliment.  La superació dels entrebancs farà aquests joves més millors persones i també millors atletes.

La Laia Sorribes ha esdevingut campiona del món junior en caiac (K1), no és una flor d'estiu, ja l'any passat havia quedat en segona posició.

Des d'aquí una felicitació a la campiona i a tots els que entreneu cada dia.

A continuació teniu el vídeo del seu descens, un descens que va acabar amb ella pujada a la part més alta de podi.



i l'enllaç al video de youtube, on potser el prodreu veure amb mes qualitat.


ELS VEUREM A L'AIGUA!
PER CERT,
ELLS I ELLES PALEGEM TOT L'ANY


dijous, 24 d’agost de 2017

2017 - Junior&U23 Canoe Slalom European Championships

Monica Dòria campiona d'Europa Junior en Canoa

Avui, al blog de Kayak Andorra vull retre un petit però sentit homenatge a aquests joves, nois i noies, que cada dia de l'any s'aixequen una o dues hores abans per anar a entrenar al gimnàs o al riu per després continuar els seus estudis. 

Sacrifiquen part de la seva joventut per una disciplina esportiva, el piragüisme, que essent com és un esport minoritari, mai els hi reconeixerà com mereixen tots els esforços dedicats.

Una dedicació que suposa ficar-se a l'aigua del riu a l'hivern amb temperatures sota 0, i que malgrat la companyonia que regna habitualment en els equips implica una gran exigència, un gran esforç, molt treball en equip i esperit de superació i capacitat d'autocritica.

Avui, la Mònica ha assolit una fita molt important, ha quedat primera al campionat d'Europa Junior en la modalitat de C1 Dames.

Des d'aquestes línies la meva felicitació a tots els joves que practiqueu l'esport de la piragua per l'esforç i la lluita de cada dia, i a la Mònica per això i per l'èxit aconseguit.

Sé que el blog no és de poesia, però vull compartir un fragment d'un poema de Rudyard Kipling

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l'espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t'odïin,
sense donar-te fums, ni parla en to sapiencial; 
si pots somniar — sense fer
que els somnis et dominin,
si pots pensar — sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors.

Fragment del poema IF de Rudyard Kipling (Traducció de Francesc Parcerisas)


Us deixo aquí el vídeo de la baixada de la Mònica que va comportar el seu èxit.




i l'enllaç al video de youtube, on potser el prodreu veure amb mes qualitat.



ELS VEUREM A L'AIGUA!
PER CERT,
ELLS PALEGEM TOT L'ANY

dimecres, 9 d’agost de 2017

2017.08.01 - El primer clàssic

i no parlo de futbol, sinó de caiac al Noguera-Pallaresa.


Ahir vaig pujar a Sort, amb la idea de fer un clàssic, de Llavorsí a Sort. Abans d'anar a dormir faig una cervesa i un parell de creps de muntanya.

Les primeres fotos que veieu en aquesta entrada són les que la Laura em va fer baixant la setmana passada pel tram de baix de la Noguera-Pallaresa. Són bones fotos així que les comparteixo.


 


Avui no baixa massa aigua per la Noguera-Pallaresa, però en baixa prou ta per gaudir d'un bon descens. Després d'esmorzar pujarem a Llavorsí.

 


A les 10.30 ja estic amb l'Ivan a Llavorsí per iniciar el descens. Allí hi ha una pila de ràftings per baixar, es nota que és el pic de l'estiu, es nota per això i per la calor que fa.

El primer ràpid, la rentadora, el fem bé per la dreta, m'he quedat amb ganes de fer la contra que hi ha a la meitat. A continuació tranquils fins a Moleta. Aquí comença el Muro i tot seguit el 4 llarg. Passem bé el Muro i baixem el 4 llarg en seccions, aprofitant les diferents "contres" per recuperar-nos. Arribem a baix bé, jo molt tranquil, i l'Ivan encara més, fins ara portem 0 esquimos.




Acabats tots els trams del 4Llarg arribarem al Pont de Gulleri. Les barques de ràfting de "La Rafting Company" que han estat baixant amb nosaltres es queden allí per jugar, els clients salten des del pont. L'Ivan i jo continuem cap avall. Ara ens queda l'Illa que baixem per la dreta, el salt de l'angel, que ha quedat convertit en un parell d'onades, la llàgrima de Chuck Norris, una altra onada, per arribar al 4 Espanyol amb les seves tres onades, bé tres o quatre.




Més tard, passat Rialp, portegem la presa i arribem al camp d'eslàlom de Sort, allí jugo una mica amb el rull.

Són a tocar de les 2, ha estat un descens tranquil i controlat que espero repetir aviat.


Moltes gràcies a l'Ivan per l'excel·lent guiatge i a la Laura per les fotos.





ENS VEUREM A L'AIGUA!
PER CERT,
NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

dilluns, 7 d’agost de 2017

2017.07.30 - Amb en Marc a Ponts

He acabat fatigat, exhaurit, esgotat, baldat, rebentat, …


Feia un parell de dies que en Marc havia contactat amb mi per fer un clínic. En Gaspar també havia contactat pel mateix.





La data el 30 de juliol, des de les 10 fins a les 2 del migdia. Ha estat una jornada molt intensa, primer 2 portes a la part alta del canal, com comenta el Cristian copa promocions. Repetim el mateix circuit 3 o 4 cops copsant les sensacions.


 


Tot seguit 3 portes i una mica més de corrent, el comentari del Cristian va ser que era un circuit de copa catalana. El cansament ja es fa pales, si mes no amb mi. El tercer circuit és un decale de 4 portes, ja és un circuit de copa del món. Jo dins meu penso que ens hem passat la copa d'Espanya. En Cristian i en Gaspar segueixen força frescos, jo ja trec la llengua.

Al voltant de les 12 fem un breu descans i tot seguit tornem a l'aigua. Entrem per la meitat del canal i anem baixant, cada cop hi ha més aigua, més corrent, més portes i més errors. El cansament es fa pales en tots.



A les 14.30 sortim de l'aigua, o ens treuen de l'aigua, jo estic rebentat, tot just passar un parell de cops pel rull del final del camp d'eslàlom i surto.



Les fotos que acompanyen aquesta entrada les he tret dels vídeos que ens va fer en Marc mentre anàvem aprenent.




ENS VEUREM A L'AIGUA!
PER CERT,
NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY


dilluns, 31 de juliol de 2017

2017.07.24-28 - Una setmana a Sort

Cada dia al riu

El dilluns arribo a la 1 a Sort. Venim de la Costa Brava, i tenim temps de fer un menú a l'Escalarre. Abans de les 2 estem a l'EP. Comencem a les 3.30.


Avui baixem el tram de Baén fins a la Figuereta, l'únic ràpid important, o amb nom és "la Vivora", però hi ha l'espectacle visual de Collegats, amb paratges com l'Argenteria, que recorda la Pedrera de Gaudi. És el meu primer descens de la Noguera aquest any, i encara queden 4 dies més.

L'argenteria

 

El dimarts arribo a la 1 a Sort, vinc de Castellfollit del Boix, i ja vinc cansat, del viatge i d'ahir. En Dimitri i jo tornem a sortir de Baén fins a la Figuereta. Avui no és simplement baixar, avui fem totes les maniobres possibles preses de corrent, encreuaments, i aturades, i combinades, com quan fem totes les xicanes del recorregut.

 

Avui dormiré a l'EP, i per sopar descobreixo les creps de muntanya, una molt bona opció per fer un sopar molt gustós. Si us atureu a Sort, és una visita quasi obligada la parada dels "Creps de Muntanya”.

Munto la furgoneta per dormir i em quedo a l'EP.

Dimecres, com estic més descansat, en Dimitri em prepara una sortida més intensa, Estisores, Baròmetre i Pastís, és el tram que hi ha abans de Baén.


 

Un cop acabat el descens, al voltant de les 6 de la tarda, com cada dia, agafo la furgoneta i baixo a dormir a Castellfollit del Boix. Dijous, de bon matí, agafo la roba, que ja està ben eixuta, i torno a pujar a Sort, arribo tot just abans de la 1.

Avui el Dimitri prepara una sortida de relaxació, tornem a fer el tram del primer dia, però avui em passa una cosa estranya, m'adono que he passat el ràpid de "la Vibora", quan ja l'hem passat. L'acumulació de jornades de riu fa que vagin passant aquestes coses.

També avui dormo a l'EP, però abans passo per les creps de Muntanya a fer petit sopar a base de crep.

Avui ja és divendres, i com totes les coses bones, la setmana de riu arriba a la seva fi.

En Dimitri i en Bilber han organitzat la sortida al riu, per una banda, deixem la furgoneta de l'AEP a la Figuereta, després, els 4 repartits en 2 furgonetes anem cap a la platja de Costoia, on ell i la seva alumna baixen. Descarreguem els seus caiacs i marxem cap a Baén. Allí deixem la furgoneta d'en Dimitri i tot seguit continuem fins a la Platja de Montardit de Baix, on embarquem nosaltres.


 


Després d'aquest transport de persones i caiacs embarquem, i el Dimitri s'encarrega, i ho fa força bé d'anar complicant el recorregut amb bones surfejades, Estisores, Baròmetre i Pastís.

El nostre descens acaba a la platja de Baén i d'allí tornem a l'EP.

Avís molt important
Hi ha un arbre, després del Pastís i abans de Baén que ocupa gran part de la llera del riu. Aquest tram és millor passar-lo per la dreta esquivant completament l'arbre.

Arbre travessat

La meva setmana ja ha acabat, i des d'aquí vull agrair a en Dimitri ser un excel·lent guia i company de pala.


Una gran setmana de riu arriba a la seva fi, jo estic mòlt, baldat, però content, molt content.


Enllaç a les fotos de Collegats.

Enllaç a les fotos de les Estisores, el Barometre i el Pastís.


ENS VEUREM A L'AIGUA!
PER CERT,
NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY

dijous, 27 de juliol de 2017

2017.07.22 - A Cala Montgó

Cala Montgó, de Torroella de Montgrí

Vam sortir de Cala Montgó al voltant de les 10.30 del matí. 

Nota històrica sobre la cala Montgó, 
Cala Montgó per aquells que voleu una mica d'història, és una escissió del terme de l'Escala en favor de Torroella de Montgrí que es va produir a finals del segle XVI. 
   


És, com sempre que passen aquestes coses, una lluita de poders, una classe treballadora que viu a l'Escala que havia nascut d'un barri marítim de Sant Martí d'Empúries i una classe noble, establerta a Torroella de Montgrí. La disputa pels terrenys de Cala Montgó arriba al tribunal i donat que els nobles tenen més i millors contactes, el tribunal d'en Felip II dona la raó als nobles i estableix que cala Montgó passi a dependre de Torroella de Montgrí.

Una història que es podria escriure ara.


Sortim 5 palistes de la cala, i farem la ruta fins a cala Ferriol. Allí fem un breu descans per navegar l'últim tram, fins a cala Ferriol, al bell mig dels Montgrins.


   


Al mateix temps, surten de la cala, una bona colla d'amics del club Pagaia els anirem seguint i ens anirem retrobant tot el camí. Ells arribaran fins a les medes, però estan més forts que nosaltres.

Després de cala Pedrosa, i ja retornant a cala Ferriol, el meu equip està fos, és la seva primera sortida en caiac de mar i ara que anem tornant ja es nota.

Abans de les 3 ja estem embarcats i sortim direcció a cala Montgó. L'últim tram de la sortida es fa llarg, ells estan força cansats i això es nota en la seva velocitat i el seu equilibri.

Abans de les 5 ja estem a cala Montgó i tots amb ganes de continuar la sortida, tinc feina perquè deixin els caiacs que han llogat a KayakingCB.


 



L'última imatge de la sortida són 5 ganàpies amb 5 cerveses en un bar de cala Montgó, com ha de ser.


Enllaç a l'album de fotos




ENS VEUREM A L'AIGUA!
PER CERT,
NOSALTRES TAMBÉ PALEGEM TOT L'ANY


Com hi podeu participar?

Si voleu coneixer les activitats que us proposem no deixeu de mirar e la pestanya del calendari. Si voleu proposar una activitat o demanar mes informació podeu enviar un em@il a

kayak.andorra@gmail.com

amb les vostres dades, i us respondrem el mes aviat possible.