divendres, 24 de juliol de 2015

2015.07.22 - Fins la cova de l’infern

amb Dora, l'exploradora.

En Xavi m’havia dit que el meu caiac ja estava reparat, i naturalment era veritat. Jo vaig parlar amb en Quico per fer la sortida de Banyuls a Llançà però la previsió meteorològica va desaconsellar la sortida, i la van canviar per una sortida de Port Lligat fins a la cova de l'infern.
La sortida jo ja l’havia fet, però per a mi era un excel·lent sortida per veure si també avui em marejo com amb els pagaies.

Abans de les 10 ja estem a Port Lligat i llestos per embarcar. El dia esta una mica tapat, i la temperatura no és massa alta. Jo estivo una muda i un paravent en un tambucho, per si comença a ploure i acaben tenint fred.


Després d’escalfar embarquem i comencem a palejar. El mar, ben pla, tot fa preveure una sortida plàcida. Jo vaig “roquejant”, continuo ratllant el casc del meu caiac, en Xavi tindrà mes feina aviat.



   

Avancem lentament buscant els freus, i anem observant els costers, encarà hi ha restes de construccions amb “perdrà seca”. Una pedra seca molt característica per la quantitat de pissarra que hi ha.
   



Quan el cap de creus es fa més feréstec, comencem a observar aquelles cingleres, més antigues que el temps, que van néixer quan la terra era Pangea i al voltant del qual ha nascut un país. Uns espenyadors que contenen restes del magma més profund de la terra, que han estat treballats per tots els vents del món i per un mar que durant edats estel·lars, per acabar oferint la visió d’unes escultures úniques, irrepetibles, i meravelloses.



   


Navegar per aquestes aigües del mar d’avall, és sempre meravellós i especial, cada sortida és diferent. En aquestes sortides, el caiac és únicament un medi per gaudir de l'espectacle que ens ofereix la natura.



Ja sobre l'una arribem a la cova de l’infern, entrem i jo surto del caiac per poder fer algunes fotos dels meus companys. El mar segueix molt pla i això permet que tots puguem entrar.


   

Dora, l'exploradora

       

En sortir de la cova de l’infern anem cap a cala Jugadora. El nom d’aquesta cala ve pel fet que en ser aquesta la darrera cala del Cap de Creus, quan entrava la tramuntana, els pescadors es refugiaven allí, i aprofitaven per jugar llargues partides de cartes, mentre esperaven que el vent perdés la seva força.



          



Dinem i ens banyem a la Cala Jugadora. Hi ha gent que primer es banya, jo no, en aquests moments estic afamat i primer menjo. Uns companys porten una bóta de vi i faig un tast, és bo el vi, i encarà és fresc.

Em refugio amb el grup a l’ombra d’un ginebró, el sol i el vent han anat trencat els núvols i ara fa més calor que quan hem sortit.

Al voltant de les 4 de la tarda, sortim tots plegats cap a Portlligat. Ha estat una sortida en la qual jo m’he trobat molt còmode, i he gaudit d’una bona companyia. Moltes gràcies a tots i totes.


   

A continuació us deixo el mapa del recorregut que vam fer i amb algunes dades d'interes



Per acabar un ENLLAÇ a tot l'album de fotos


2015.07.22 - Fins la cova de l'infern


Ens veurem a l'aigua!

per cert,

Nosaltres també palegem tot l'any


Com hi podeu participar?

Si voleu coneixer les activitats que us proposem no deixeu de mirar e la pestanya del calendari. Si voleu proposar una activitat o demanar mes informació podeu enviar un em@il a

kayak.andorra@gmail.com

amb les vostres dades, i us respondrem el mes aviat possible.