dilluns, 5 de gener de 2015

2015.01.03 - De Banyuls a Cotlliure

Una crepe a Cotlliure

Avui és dia 2 de gener i he sortit d’hora per deixar el meu fill a Terrassa; bé, d’hora però no tant com demà.  Demà marxaré a quarts de cinc cap a Llançà, he quedat  allà amb en Quico a un quart de vuit i son gairebé 3 hores de camí.

Avui ja és 3 de gener, i a Llançà som 12 palistes amb experiència diversa: per a alguns, la primera sortida llarga, per a d’altres una bona colla de milles a l’esquena, per a mi que porto més riu que mar, i per d’altres que ni tan ni tan poc.


L’Àngels també hi és, feia molts mesos, des de Ponts, que no la veia i palejàvem junts.

Són les 7:05 del matí i finalment he arribat a Llançà.  Els companys estan carregant els caiacs  al remolc, jo afegeixo el meu i m’assec al costat el conductor, en Quico.



A les 8:18 veiem la sortida del sol des de la furgoneta.

 


Son les 9:44 i després de descarregar els caiacs i canviar-nos, fem un mos en un bar de Banyuls.  Els croissants i els “cafe-au-lait” i les “noissetes” bé, cares però bé; ara, el millor l’ “omelette” de l’Olga, perquè amb una ha esmorzat, dinat i quasi sopat: això és un esmorzar aprofitat.



A les 9:48 estic a l’aigua escalfant suaument amb el paleig, però en Quico em fan sortir del aigua,
Vergonya palistes, Vergonya!
i fem els estirament/escalfaments sobre la platja.

 


A les 10 sortim de Banyuls, jo vaig més a prop de les pedres, aprofitant que el mar està força pla, i m’entretinc fent freus i ratllant el caiac per sota.  



Aquí , per la zona de Banyuls i Cotlliure, les vinyes arriben vora el mar, com a l‘altre costat de la frontera.  És clar que la natura i els que  en viuen, no tenen massa clares les fronteres.  A mi em segueix sorprenent que els pagesos puguin encara treballar uns ceps en costers tan pronunciats, és clar que el vi de Banyuls té fama, un bon vi dolç. 

 


Són les 10:43 i ens aturem a l’Ansa de Santa Caterina, una petita cala molt encantadora abans d’afrontar el tram més delicat de l’excursió, el cap Bear.



El dia és excel·lent, no bufa el vent i el sol llueix tot el seu esplendor, el pas del cap serà fàcil.

 



El cap Bear té unes parets impressionants que recorden una mica el cap de Begur.  A mesura que ens acostem a Port-Vendres, ens arriba una pudor molt molesta de la costa, hi ha alguna bèstia grossa morta a prop de la paret.



Abans de passar per la bocana de Port-Vendres en Quico ens reagrupa per passar tos junts davant del port.

 

En arribar a Cotlliure, desembarquem a la Riera, i pugem els caiacs sobre el ciment.  Dinarem al Boulevard Camille Pelletan, al Bar Brasserie la Marine.

       





 


Allí ens entaulem i fem un menú a base de crepès, sidra i cervesa.  Bé, no tots dinem, l’Olga està encara paint l’ “omelette”.

  


No fem postres perquè en Quico no ens deixa,  i únicament tenim temps de fer un cafetó.  

Cap a les dues embarquem en els caiacs i sortim de Cotlliure sense poder veure la tomba d’Antonio Machado.  En Quico té pressa, i vol evitar que tinguem problemes en passar el cap Bear.  Ara un moment recordant a Antonio Machado

Caminante no hay camino
si no estelas en la mar

Segur que quan escrivia això, ell no pensava en un caiac, però nosaltres quan naveguem en caiac no tenim camins, i únicament deixem breus esteles en el mar.

         

De tornada fem alguns freus més, resseguim més la costa, i ratllem més els caiacs per sota.
       

No ens aturem a l’Ansa de Santa Caterina i continuem palejant cap a Banyuls.  En Jordi s’endisa en el port per cercar una sortida més propera als vehicles.  

 


Desembarquem  a prop del port, a prop d’on en Quico ha aparcat la furgoneta.  Jo encara faig un esquimo, un de sol, perquè malgrat el vestit sec, l’aigua és freda i el sol ja està baix, tot i que només són tres quarts de cinc.

Algunes dades d’interès sobre l’excursió
Anada:

  • Distància: 11,73 Km
  • Velocitat:         4,2 Km/h
  • Temps: 2h 47m 54,6s



Tornada:

  • Distància: 11,82Km
  • Velocitat:         4,4 Km/h
  • Temps: 2h 41m 24,1s



A l’alçada de Portbou el sol ja es pon a l’horitzó, avui he vist sortir i pondre’s el sol gairebé al mateix lloc.

Un bon dia de paleig i una molt bona i agradable companyia, gràcies a tots i totes.


Enllaç a l'albúm de fotos de Picasa

Ens veurem a l'aigua
per cert
Nosaltres també naveguem tot l'any

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt xules les fotos.....

i el paissatge més encara....

Anònim ha dit...

Rafel! Gràcies per la visita!
Molt maques les imatges que ens has fet arribar!
Espero que anès molt molt bé.

Ens veurem per l'Ametlla??
http://www.kayakcostabrava.com/properes-activitats/

Una abrçada enorme!
PAU SK KAYAK

Com hi podeu participar?

Si voleu coneixer les activitats que us proposem no deixeu de mirar e la pestanya del calendari. Si voleu proposar una activitat o demanar mes informació podeu enviar un em@il a

kayak.andorra@gmail.com

amb les vostres dades, i us respondrem el mes aviat possible.