Un temple i un altar per als caiaquistes
Són 2 quarts d’onze passats, jo ja estic a l’aigua i, com darrerament, sol; bé, sol no, hi ha una colleta de pescadors als quals el meu caiac i jo els desplauen, ja que segons diuen espantem les truites.
Pel que jo sé, la deessa Thalassa amb les truites i la resta de peixos dels rius, ens volen fer als caiaquistes, canoistes i altres istes de riu, un petit temple a les profunditats per agrair-nos aquest fet.
Cap a un quart de dotze del matí arriben els de Manresa. Jo acabo el descens del canal i quan surto de l’aigua ells ja s’estan canviant, bé no tots, en Raül, ja s’ha canviat i ja es a l’aigua; un màquina, aquest!
Portem els caiacs fins a dalt i ells i elles comencen i jo continuo. Trobo en Raül a dalt, ell ha remuntat el canal amb el seu Recon, i jo intento remuntar l’ultim salt, però no ho aconsegueixo, i la cua del caiac enganxada per les marmites fa fe faci el primer esquimo del dia.
Fem un parell de descensos més i els es preparen per saltar per la pressa, jo surto i em preparo per fer-lis les fotos.
Tots baixen be, o molt be. Us deixo les fotos i si algú vol la versió original, nomes m’ho ha de demanar.
Per cert entre les fotos falta un selfie que encara no m’han fet arribar, i a continuació, el LINK al albúm de les fotos.
ENS VEUREM A L'AIGUA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada